L'inici

Fàtima Beltran llegeix El calaix dels vols perduts

 Fàtima Beltran llegeix el fragment inicial d'El calaix dels vols perduts (Pagès Editors)

Damunt la neu restava un rastre de petites petjades i gotes de sang, escandalosament vermelles. De tant en tant desapareixien de forma provisional, i tornaven metres enllà; un ocell ferit devia intentar alçar el vol, fugir, amagar-se. Imaginares l’agonia, el desconcert, l’ensurt després de l’esclat del tret, de l’impacte. Si miraves al darrere, les teves bótes havien trepitjat barroerament, potser, l’últim testimoni del seu pas per la vida. Les passes et portaren al cim d’un penya-segat i t’abocares al buit. Al fons, la Mer de Glace fluïa indiferent, arrossegant al seu pas la immortalitat de les roques. T’imaginares, fugint a grans gambades per la glacera, la trista criatura que un pretensiós científic havia creat, la il·lusió d’un somni d’eternitat fet malbé per la mà de l’home. Al costat, enganxada en un rostoll, tremolava sota el vent una ploma. L’agafares amb la cura que un ós abraça els seus fills. L’acte no era gens simbòlic; havies iniciat el teu tresor.
.

El calaix dels vols perduts, Pagès Editors

El calaix dels vols perduts, fragment

Quan els cordills del record cauen al terra, s’emboliquen sols, uns amb els altres, misteriosament, com les serps al cistell d’un flautista; si estires d’un fil no saps quants nusos trobaràs.

.

El calaix dels vols perduts, Pagès Editors

El calaix dels vols perduts, fragment

Quan el cambrer li reclama, amb dosis excessives de mal geni, si ha decidit el postre d’una vegada, l’agafa desprevingut, i li cal un esforç tan colossal com estèril per intentar no envermellir. No vol que noti com s’estava fonent, absort amb la corba que dibuixa una espatlla tres taules endavant, sota la pantalla d’un dels televisors. Una corba sublim en senzillesa, delicada, coronada amb l’explosió vermella dels cabells; un pintor avesat a admirar ballarines com Degas la signaria sense dubte. Tres taules i tres mons, de vegades, són distàncies similars.

.

El calaix dels vols perduts, Pagès Editors

El calaix dels vols perduts, fragment

El ritual s’iniciava al matí, quan anàvem a veure els quadros de les pel·lícules que farien a l’Íntim i a La Renaixença, per triar on aniríem a la tarda. Per tal de fer més llaminera la pel·lícula, no sé quins criteris seguien a l’hora d’escollir una o altra imatge, si un moment de màxima acció amb una ampolla esclatant contra el cap del dolent, o l’escotada presència d’una de les actrius. Si no em falla la memòria, sovint de naturalesa traïdora, moltes d’aquestes imatges estaven acolorides, fins i tot en excés, artificiosament.

.

El calaix dels vols perduts, Pagès Editors

El calaix dels vols perduts, fragment

La tapa s’aixecava solemne, a càmera lenta, mentre els dits solcaven l’interior amb delicadesa immortal, com si els tresors que custodiava es poguessin trencar en qualsevol moment sense el tacte que mereixen. El Jenis es girà mentre em somreia. Entre les dues mans hi duia, com una relíquia, una ploma que, algun dia, devia volar.
.

El calaix dels vols perduts, Pagès Editors

El calaix dels vols perduts, fragment

Gerard era el meu heroi. No sé si la força i la llum que emetia brotava del fons dels seus cabells, daurats i llargs, massa llargs per a aquells anys, o potser aquesta idea naix de mites antics que el mossèn ens explicava a l’hora de religió. Tallar-los m’hauria semblat una irreverència impensable, una heretgia. Però la influència que irradiava sobre la resta emergia, sobretot, dels seus moviments, de la naturalitat amb què es desplaçava surant a l’aire, mentre prenia possessió de l’aula, del pati, del món. Coronar-lo de llorer era innecessari als nostres ulls

.

El calaix dels vols perduts, Pagès Editors

El calaix dels vols perduts, fragment

Des de la distància, el sol es declarava innocent, però la complicitat era d’una evidència irrenunciable i, com un puny, colpejava el rostre de la terra. Les petjades es fonien amb urgència de destí implacable i els camins invisibles desdibuixaven el seu fil. No temies finir enmig d’una grandesa així, com no es perden els astres quan s’apaga la nit. Podries haver patit la mort callada de la set, o caure sota el traç dels seus punyals, però aquells lladres de tombes decidiren adoptar-te, seduïts per la serenor d’una mirada, respectuosos com davant d’un miratge, com qui recull un nadó que baixa riu avall. Et mullaren els llavis i, sobre coixins, a la millor tenda del campament, sanaren les cremades amb remeis generosos i antics.

.

El calaix dels vols perduts, Pagès Editors

El calaix dels vols perduts, fragment

A la tele, emetien un capítol de Vicky, el Víking. El noi corria espantat entre els arbres del bosc, fugint d’un llop que el perseguia amb la llengua fora, de la gana que tenia. Vicky anava tan de pressa que semblava tenir mil cames, girant a la velocitat d’un ventilador. Cridava auxili mentre ensopegava amb

 un tronc caigut al terra o amb una roca del camí. Segons quin pla, semblava que el llop anés a atrapar-lo, i ja no podien tenir la boca més oberta, ni l’un ni l’altre. Finalment, gràcies a un arbre que escalà a tota velocitat, va fugir pels pèls de les queixalades de l’animal que donava voltes al tronc fins que decidí anar-se’n avorrit. Vicky s’esperava agafat dalt de la rama, per si de cas, fins que el perill havia passat. En teoria l’escena era graciosa, però jo no me’n reia.

.

El calaix dels vols perduts, Pagès Editors

El calaix dels vols perduts, fragment

Fer avançar aquella reina en diagonal era un acte irreversible que tenia conseqüències. N’eres conscient, i de la immutable mirada del sultà, i de la tensió que s’intuïa als braços encreuats dels guardes que us envoltaven amb rostre impassible, com de cera. Tres donzelles serviren aigua amb gotes de llimona verda refrescant; les seves passes eren subtils com el balanceig d’un vel, avesades a moure’s amb discreció. Gaudires breument de l’espurna dels seus ulls, una mirada d’alerta, d’ocell que anuncia el vol del falcó proper. Per les finestres entrava l’aire sagrat del Ganges, i les cortines ballaven sense fer soroll, etèries.

I vas matar-li aquella torre; l’aixecares lentament amb dos dits, amb por que s’esberlés en mil trossos, com els somnis dels ancians que envelleixen prematurament.

El calaix dels vols perduts, fragment

Un fragment de la novel·la El calaix dels vols perduts (Pàges Editors).

El calaix dels vols perduts, fragment

Un fragment de la novel·la El calaix dels vols perduts (Pàges Editors).

El calaix dels vols perduts, fragment

Un fragment de la novel·la El calaix dels vols perduts (Pàges Editors).

El calaix dels vols perduts, fragment

Un fragment de la novel·la El calaix dels vols perduts (Pàges Editors).

El calaix dels vols perduts, fragment

Un fragment de la novel·la El calaix dels vols perduts (Pàges Editors).

Lectura d'un fragment d'El calaix dels vols perduts

Fragment del capítol on es relata la conquesta d'un dels tresors

Video lectura d'El calaix dels vols perduts

Llegint un fragment del llibre, el moment en què el misteriós Jenis li mostra a Jordi la capsa dels tresors

El calaix dels vols perduts, fragment

Un fragment de la novel·la El calaix dels vols perduts (Pàges Editors).

El calaix dels vols perduts, fragment

Un fragment de la novel·la El calaix dels vols perduts (Pàges Editors).