dilluns, 19 de novembre de 2018

El calaix dels vols perduts, fragment



Quan el cambrer li reclama, amb dosis excessives de mal geni, si ha decidit el postre d’una vegada, l’agafa desprevingut, i li cal un esforç tan colossal com estèril per intentar no envermellir. No vol que noti com s’estava fonent, absort amb la corba que dibuixa una espatlla tres taules endavant, sota la pantalla d’un dels televisors. Una corba sublim en senzillesa, delicada, coronada amb l’explosió vermella dels cabells; un pintor avesat a admirar ballarines com Degas la signaria sense dubte. Tres taules i tres mons, de vegades, són distàncies similars.
.

Cap comentari:

Publica un comentari