dimecres, 22 d’agost del 2018

El calaix dels vols perduts, fragment



El ritual s’iniciava al matí, quan anàvem a veure els quadros de les pel·lícules que farien a l’Íntim i a La Renaixença, per triar on aniríem a la tarda. Per tal de fer més llaminera la pel·lícula, no sé quins criteris seguien a l’hora d’escollir una o altra imatge, si un moment de màxima acció amb una ampolla esclatant contra el cap del dolent, o l’escotada presència d’una de les actrius. Si no em falla la memòria, sovint de naturalesa traïdora, moltes d’aquestes imatges estaven acolorides, fins i tot en excés, artificiosament.
.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada