diumenge, 21 d’octubre de 2018

El calaix dels vols perduts, a Lleida



Seguim amb les presentacions d'El calaix dels vols perduts (Pagès Editors)
El 25d'octubre, a les 19 hores, a la llibreria Caselles de Lleida.
Em fa molt de goig perquè serà la primera vegada que presento un llibre en aquesta ciutat, i ho faré magníficament acompanyat de Montserrat Aloy, "Cantireta", que fa mols anys que ens seguim mútuament per les xarxes.

Xalarem!

divendres, 12 d’octubre de 2018

dijous, 11 d’octubre de 2018

El calaix dels vols perduts, a Biblioones


Parlant d'El calaix dels vols perduts amb la directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, Irene Prades, al programa Biblioones de Ràdio Tortosa.


dimarts, 9 d’octubre de 2018

El calaix dels vols perduts, a La Ràpita


Seguim amb les presentacions d'El calaix dels vols perduts (Pagès Editors)
El 18 d'octubre, a les 19.30 hores, a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó de Sant Carles de la Ràpita, ciutat que he visitat diverses vegades l'últim any per motius literaris, i amb forta càrrega emotiva.
L'amic Eduardo Margaretto serà l'encarregat d'acompanyar-se a la presentació, i segur que resultarà amena la forma amb què anirem obrint alguns dels calaixos perquè en surtin emocions.
Xalarem!

dimecres, 3 d’octubre de 2018

Sobre El calaix dels vols perduts, a Tarragona



Tarragona és un dels llocs on acostumo a presentar els meus llibres, per molts motius: a) es troba al límit de la meva zona de confort, a una distància que em resulta còmoda per a desplaçar-me, b) és una ciutat que estimo, on vaig estudiar set anys, amb tot allò que comporta d’aprenentatges, de finestres que s’obrien a noves idees i emocions, a totes aquelles primeres vegades de la joventut que formen part de tu, c) presentar llibre a Tarragona és una excusa perfecta per a abraçar bons amics, part d’aquesta família de lletres que va creixent amb els anys, com el Francesc Valls Calçada, la Conxita Jiménez, la Carme López, la Lila Urbano, la Coia Valls o el Xulio Ricardo Trigo.

Per tant, presentar llibres a Tarragona té quelcom de regal que gaudeixo, primer, a poc a poc, a ritme del tren que avança al seu ritme i que em permet llegir una estona, reflexionar i, sobretot, badar.
Arribo a Tarragona amb prou temps, però no massa, i em fal mal els peus, i m’abstinc, potser per primera vegada, del ritual d’aguaitar al balcó del Mediterrani. M’assec en un banc de la Rambla, i aguaito la gent que passa, l’espectacle de la vida.
De seguida, m’adreço a La Capona, mitja hora abans de la cita. Mouen estanteries i lleixes, desplacen llibres per fer lloc per a la presentació, porten aigües de colors.
I comença el degoteig de gent que arriba. Com a la majoria de presentacions que faig lluny de casa, els assistents són amics i companys de lletres, cosa que s’agraeix, i gent que em segueix per les xarxes socials, i que arriben, alguns amb un somriure a la cara, amb la il·lusió compartida de veure’ns per primer cop. Si no fos pels blogs, facebook, twitter, instagram, etc, la visibilitat de molts autors seria nul·la.
Petons, abraçades, com estàs? i tu? Mirar les agendes per trobar l’excusa d’una nova trobada. La presentació quasi que no caldria, però només quasi. De moment, en totes segueixo el mateix patró. Francesc Valls ja va presentar el llibre a Cornudella, l’estrena mundial, i no calen gaires explicacions.
Som-hi?
Som-hi.
I desgranem algunes de les emocions que comencen a vessar d'El calaix dels vols perduts, i fem treballar el públic, que les extreu del llibre de forma literal i en llegeix fragments, i en treu imatges que desperten complicitats i records comuns.
I quan s’acaba, anem a celebrar la trobada, que és més breu que no voldria, perquè el servei ferroviari condemna les Terres de l’Ebre a tornar a casa massa aviat, i em sento una Ventafocs que marxa corrents pendent del rellotge amb el cor compungit, i no sé si em deixo una sabata, però sí bons motius per tornar.
Presentar llibres a Tarragona té quelcom de regal que gaudeixo, finalment, de nit, mirant els missatges a les fotos ja penjades a internet, a l’espera de les que demà penjarà el Xulio, després de revisar-les de forma molt professional, moltes en blanc i negre, d’altres en color, totes amb afecte, mentre el tren em bressola cap a l’estació final de línia.
Més fotos a la galeria d'imatges de La Capona.

dissabte, 29 de setembre de 2018

Amb El calaix dels vols perduts a Barcelona




Ahir, segueixo amb el el meu petit tour de presentacions d'El calaix dels vols perduts, aquest cop a La casa del llibre de Barcelona.
Després d'aprofitar el dur seient d'antic tren de rodalies que el nostre amable servei ferroviari reserva per al trajecte de més de dos hores a Tortosa, i que et dificulta la tasca d'adormir-te, després d'estar tot aquest temps badant i llegint (dues tasques prèvies imprescindibles per a un escriptor), arribo a l'estació de Gràcia segons l'horari previst.
Només baixar, un noi em saluda: que et vagi bé la presentació!
Què? Com? Ja soc famós?
No, només conegudet a les xarxes, i aquest noi, tot i la seva edat, ja és un vell amic blocaire, el Coro.
Faig cap a la llibreria, perquè tampoc em sobra tant de temps, i m'assec a la zona de presentacions, per a esperar que vagin venint els assistents, i poder-los anar saludant un a un, una a  una, perquè aquest és una de les principals motivacions de vindre a presentar el llibre a la capital, poder saludar part d'aquesta cada cop més extensa i estimada col·lecció d'amics i amigues de lletres: Sílvia Jané, Cristina Company, Pilar Garriga i el seu marit Albert, Montserrat Espallargas, Amàlia Roig, i altres seguidores de facebook i instagram que han volgut desvirtualitzar-se i, potser, aquest pesat que no para de penjar frases inacabades a les xarxes.
I Jordi Cantavella, amb qui ja he col·laborat en diverses actuacions, algunes d'elles molt propereres a la barra d'un bar, totes elles literàries, evidentment.
Un goig, vaja. Gràcies a tothom.


dimecres, 26 de setembre de 2018

Sobre El calaix dels vols perduts, a Amposta









Tercera presentació d'El calaix dels vols perduts, a un lloc de referència habitual, una més de les moltes cases de lletres on sempre és ben rebut i ben arribat: la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta.
Inicien l'acte la regidora de Cultura, Inés Martí, i la infatigable Joana Serret, mestressa de la biblioteca.
Vaig demanar-li a Xavier Miró, del grup CREA, que participés a la presentació. Fa anys que col·laborem en mil iniciatives culturals, sempre amb entusiasme i bon humor, i bones dosis de professionalitat, tot i l'amateurisme que sovint comporta tot plegat. Coneix la meva forma d'escriure i la majoria dels meus llibres, i és una persona plena de sensibilitat, com el llibre, crec, com aquesta novel·la que, després d'haver-la escrit, no deixa de sorprendre'm. Xavier, entre moltes coses que comenta a mitges (com jo li vaig demanar) destaca dos punts sobre la novel·la:
a) Per a ell és el meu millor llibre
b) L'aparició de la sensualitat
Hem parlat de molts aspectes del llibre, de la tristesa, de la invisibilitat, de la culpabilitat, però d'altres aspectes han estat declarats tabú per l'autor, és a dir, jo mateix, per tal que els lectors els vagin descobrint a poc a poc.
Em moro de ganes de parlar amb la gent que ja l'ha llegit i comprovar les seves reaccions, els sentiments que els ha despertat el llibre.
Estic a la vostra disposició.
Podeu llegir la presentació de Xavier Miró al seu blog.
Properes presentacions:
28 de setembre. La Casa del Llibre (Pg. Gràcia). Amb Jordi Cantavella. 19 h. 
2 d'octubre. Llibreria La Capona de Tarragona. Amb Francesc Valls Calçada. 20 h.

18 d'octubre. Biblioteca de Sant Carles de la Ràpita. Amb Eduardo Margaretto. 19.30 h.
25 d'octubre. Llibreria Caselles de Lleida. Amb Montserrat Aloy. 19 h.