Un fragment de la novel·la El calaix dels vols perduts (Pàges Editors).
dijous, 28 de juny del 2018
dilluns, 25 de juny del 2018
dissabte, 23 de juny del 2018
Lectura d'un fragment d'El calaix dels vols perduts
Fragment del capítol on es relata la conquesta d'un dels tresors
divendres, 22 de juny del 2018
Video lectura d'El calaix dels vols perduts
Llegint un fragment del llibre, el moment en què el misteriós Jenis li mostra a Jordi la capsa dels tresors
dijous, 21 de juny del 2018
El calaix dels vols perduts
Com una mena de continuïtat amb la meva primera novel·la, El nostre pitjor enemic, les cites amb què comença el llibre són un homenatge a dos autors ebrencs que admiro: Gerard Vergés i Artur Bladé i Desumvila:
.
.
.
Al mig de la sendera de la vida
cal aturar-se un dia i mirar enrera.
Perquè, passat el temps, arriba una hora
que trobarem amarg el vi a les copes
i un gust de cendra inevitable als llavis.
Gerard Vergés, L’ombra rogenca de la lloba
Que tot passi, que tot s’esfumi i que els homes tinguin
sempre, malgrat tot, una esperança són, segurament, els dos únics grans encerts
de la creació.
Artur Bladé i Desumvila, L’edat d’or
dimarts, 19 de juny del 2018
dilluns, 18 de juny del 2018
El calaix dels vols perduts, tresors
A la novel·la El calaix dels vols perduts hi té importància una enigmàtica capsa de tresors que es va obrint de tant en tant.
Us deixo alguna pista sobre els tresors que s'hi troben o que s'hi expliquen.
dijous, 14 de juny del 2018
El calaix dels vols perduts, banda sonora
Durant El calaix dels vols perduts es fa referència a diverses cançons.
Us convido a escoltar-les:
Local hero, dels Dire Straits
Moonligth flower, de Carlos Santana
Louis Armstrong - A Kiss to Build a Dream On
dimecres, 13 de juny del 2018
El calaix dels vols perduts, referències
Si teniu una edat, o certa cultura televisiva, reconeixereu perfectament aquest personatge, que apareix citat a la novel·la El calaix dels vols perduts (Pàges Editors).
I és que els anys setanta tenen un pes específic a la trama, que es desenvolupa també poc abans de l'any 2000.
Però també hi ha altres referències...
dijous, 7 de juny del 2018
De quan es comença un llibre
De les moltes activitats que he fet acompanyat de lectors i lectores he comprovat que hi ha molta curiositat i desconeixement de com funciona el procés creatiu. Sovint pregunten quan escric, a quina hora, amb quina periodicitat, quant de temps concret m'ha costat escriure un llibre...
Aquesta última pregunta sovint és difícil de dir, i moltes vegades responc que un llibre determinat m'ha costat tota la vida d'escriure. Això no és cap exageració, i possiblement sigui la resposta més propera a la realitat, perquè per a escriure et nodreixes de tot allò que has viscut, sentit o imaginat, des del primer dels teus dies.
Però en el cas concret de la novel·la EL CALAIX DELS VOLS PERDUTS, disposo de la data exacta en què el vaig començar. Quan vaig tenir la idea inicial, quan vaig obrir un arxiu que es deia provisionalment "maleta", fou el 31 de juliol de 2012, i el punt final el vaig teclejar el 9 d'abril de 2015, tot i que després vindrien vuit mesos d'inacabables relectures i revisions, fins el 29 de desembre de 2015, quan vaig decicir enviar-lo al premi de Mollerussa.
Això vol dir més de tres anys escrivint el llibre? En certa manera sí, tot i que no vaig treballar mecànicament tots els dies, ni de bon tros; de vegades podien passar molts mesos sencers sense ni tan sols pensar-hi. Però en el fons, tot i passar llargues temporades sense tenir present la novel·la, la història i els personatges anaven macerant-se al meu dins, i les indecisions que tant m'atabalen trobaven el camí de sortida, sovint mentre passejava per la vora del riu.
Escriure un llibre no és el mateix que teclejar-lo, tot i que cal posar-se davant del teclat amb certa periodicitat, sobretot els mesos culminants, quan ja tens embastada l'estructura i cal tenir la disciplina de posar-hi temps, emoció, i treball, cada dia.
dimecres, 6 de juny del 2018
accèssit al Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa
L'any 2016 vair rebre l'accèssit al Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa. Després de tot l'esforç, de les muntanyes de dubtes, incerteses i lluites, de la poca confiança que tenia en mi com a novel·lista, les dues primeres novel·les han obtingut dos premis: la primera, l'any 2015, el Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, que es va publicar el 2016, El nostre pitjor enemic (Cossetània Edicions), i ara un accèssit per la novel·la que, de moment, porta el nom d'El calaix dels vols perduts.
Ei, però que consti, totes dues són novel·les breus! Un no deixa de tenir ànima de contista.
El guanyador del premi és Lluís Vilarrassa, a qui felicito, i jo em sento feliç per l'accèssit, ja que el premi va batre enguany el rècord d'obres presentades i, segons va comentar el jurat, la decisió va està molt renyida.
Ressons de la notícia:
324
Directe.cat
Mollerussa vilaweb
La manyana
El guanyador del premi és Lluís Vilarrassa, a qui felicito, i jo em sento feliç per l'accèssit, ja que el premi va batre enguany el rècord d'obres presentades i, segons va comentar el jurat, la decisió va està molt renyida.
Ressons de la notícia:
324
Directe.cat
Mollerussa vilaweb
La manyana
Subscriure's a:
Missatges (Atom)