diumenge, 26 d’agost del 2018
El calaix dels vols perduts, entrevista al Diari de Tarragona
Avui, al Diari de Tarragona, entrevista amb Meritxell Farreny per parlar d'El calaix dels vols perduts.
dimecres, 22 d’agost del 2018
El calaix dels vols perduts, fragment
El ritual
s’iniciava al matí, quan anàvem a veure els quadros de les pel·lícules que farien
a l’Íntim i a La Renaixença, per triar on aniríem a la tarda. Per tal de fer
més llaminera la pel·lícula, no sé quins criteris seguien a l’hora d’escollir
una o altra imatge, si un moment de màxima acció amb una ampolla esclatant
contra el cap del dolent, o l’escotada presència d’una de les actrius. Si no em
falla la memòria, sovint de naturalesa traïdora, moltes d’aquestes imatges
estaven acolorides, fins i tot en excés, artificiosament.
.
dilluns, 20 d’agost del 2018
El calaix dels vols perduts, fragment
La tapa
s’aixecava solemne, a càmera lenta, mentre els dits solcaven l’interior amb
delicadesa immortal, com si els tresors que custodiava es poguessin trencar en
qualsevol moment sense el tacte que mereixen. El Jenis es girà mentre em
somreia. Entre les dues mans hi duia, com una relíquia, una ploma que, algun
dia, devia volar.
.
.
dilluns, 13 d’agost del 2018
El calaix dels vols perduts, fragment
Gerard era el
meu heroi. No sé si la força i la llum que emetia brotava del fons dels seus
cabells, daurats i llargs, massa llargs per a aquells anys, o potser aquesta
idea naix de mites antics que el mossèn ens explicava a l’hora de religió.
Tallar-los m’hauria semblat una irreverència impensable, una heretgia. Però la
influència que irradiava sobre la resta emergia, sobretot, dels seus moviments,
de la naturalitat amb què es desplaçava surant a l’aire, mentre prenia
possessió de l’aula, del pati, del món. Coronar-lo de llorer era innecessari
als nostres ulls
.
El calaix dels vols perduts, Pagès Editors
dijous, 9 d’agost del 2018
El calaix dels vols perduts a Cornudella
El calaix dels vols perduts, de Pagès Editors, passejant-se per diversos indrets de Cornudella de Montsant que apareixen al llibre.
La presentació mundial del llibre hi tindrà lloc el 8 de setembre.
dimecres, 8 d’agost del 2018
El calaix dels vols perduts, fragment
Des de la
distància, el sol es declarava innocent, però la complicitat era d’una
evidència irrenunciable i, com un puny, colpejava el rostre de la terra. Les
petjades es fonien amb urgència de destí implacable i els camins invisibles
desdibuixaven el seu fil. No temies finir enmig d’una grandesa així, com no es
perden els astres quan s’apaga la nit. Podries haver patit la mort callada de
la set, o caure sota el traç dels seus punyals, però aquells lladres de tombes
decidiren adoptar-te, seduïts per la serenor d’una mirada, respectuosos com
davant d’un miratge, com qui recull un nadó que baixa riu avall. Et mullaren
els llavis i, sobre coixins, a la millor tenda del campament, sanaren les
cremades amb remeis generosos i antics.
.
El calaix dels vols perduts, Pagès Editors
dimarts, 7 d’agost del 2018
El calaix dels vols perduts, presentacions
Les primeres presentacions d'El calaix dels vols perduts, ja a la vista.
8 de setembre. Cornudella de Montsant. Amb Francesc Valls
Calçada. 19 h.
20 de setembre. Biblioteca de Tortosa. Amb Sílvia Panisello. 19.30 h.
26 de setembre. Biblioteca d'Amposta. Amb Xavier Miró. 19.30 h.
28 de setembre. La Casa del Llibre (Pg. Gràcia). Amb Jordi Cantavella. 19 h.
2 d'octubre. Llibreria La Capona de Tarragona. Amb Francesc Valls Calçada. 20 h.
25 d'octubre. Llibreria Caselles de Lleida. Amb Montserrat Aloy. 19 h.
20 de setembre. Biblioteca de Tortosa. Amb Sílvia Panisello. 19.30 h.
26 de setembre. Biblioteca d'Amposta. Amb Xavier Miró. 19.30 h.
28 de setembre. La Casa del Llibre (Pg. Gràcia). Amb Jordi Cantavella. 19 h.
2 d'octubre. Llibreria La Capona de Tarragona. Amb Francesc Valls Calçada. 20 h.
25 d'octubre. Llibreria Caselles de Lleida. Amb Montserrat Aloy. 19 h.
divendres, 3 d’agost del 2018
El calaix dels vols perduts, fragment
A la tele,
emetien un capítol de Vicky, el Víking. El noi corria espantat entre els arbres
del bosc, fugint d’un llop que el perseguia amb la llengua fora, de la gana que
tenia. Vicky anava tan de pressa que semblava tenir mil cames, girant a la
velocitat d’un ventilador. Cridava auxili mentre ensopegava amb
un tronc caigut al terra o amb una roca del
camí. Segons quin pla, semblava que el llop anés a atrapar-lo, i ja no podien
tenir la boca més oberta, ni l’un ni l’altre. Finalment, gràcies a un arbre que
escalà a tota velocitat, va fugir pels pèls de les queixalades de l’animal que
donava voltes al tronc fins que decidí anar-se’n avorrit. Vicky s’esperava
agafat dalt de la rama, per si de cas, fins que el perill havia passat. En
teoria l’escena era graciosa, però jo no me’n reia.
.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)