diumenge, 26 d’agost de 2018

El calaix dels vols perduts, entrevista al Diari de Tarragona


Avui, al Diari de Tarragona, entrevista amb Meritxell Farreny per parlar d'El calaix dels vols perduts.

dimecres, 22 d’agost de 2018

El calaix dels vols perduts, fragment



El ritual s’iniciava al matí, quan anàvem a veure els quadros de les pel·lícules que farien a l’Íntim i a La Renaixença, per triar on aniríem a la tarda. Per tal de fer més llaminera la pel·lícula, no sé quins criteris seguien a l’hora d’escollir una o altra imatge, si un moment de màxima acció amb una ampolla esclatant contra el cap del dolent, o l’escotada presència d’una de les actrius. Si no em falla la memòria, sovint de naturalesa traïdora, moltes d’aquestes imatges estaven acolorides, fins i tot en excés, artificiosament.
.

dilluns, 20 d’agost de 2018

El calaix dels vols perduts, fragment



La tapa s’aixecava solemne, a càmera lenta, mentre els dits solcaven l’interior amb delicadesa immortal, com si els tresors que custodiava es poguessin trencar en qualsevol moment sense el tacte que mereixen. El Jenis es girà mentre em somreia. Entre les dues mans hi duia, com una relíquia, una ploma que, algun dia, devia volar.
.

dilluns, 13 d’agost de 2018

El calaix dels vols perduts, fragment



Gerard era el meu heroi. No sé si la força i la llum que emetia brotava del fons dels seus cabells, daurats i llargs, massa llargs per a aquells anys, o potser aquesta idea naix de mites antics que el mossèn ens explicava a l’hora de religió. Tallar-los m’hauria semblat una irreverència impensable, una heretgia. Però la influència que irradiava sobre la resta emergia, sobretot, dels seus moviments, de la naturalitat amb què es desplaçava surant a l’aire, mentre prenia possessió de l’aula, del pati, del món. Coronar-lo de llorer era innecessari als nostres ulls
.

dijous, 9 d’agost de 2018

El calaix dels vols perduts a Cornudella




El calaix dels vols perduts, de Pagès Editors, passejant-se per diversos indrets de Cornudella de Montsant que apareixen al llibre.
La presentació mundial del llibre hi tindrà lloc el 8 de setembre.

dimecres, 8 d’agost de 2018

El calaix dels vols perduts, fragment



Des de la distància, el sol es declarava innocent, però la complicitat era d’una evidència irrenunciable i, com un puny, colpejava el rostre de la terra. Les petjades es fonien amb urgència de destí implacable i els camins invisibles desdibuixaven el seu fil. No temies finir enmig d’una grandesa així, com no es perden els astres quan s’apaga la nit. Podries haver patit la mort callada de la set, o caure sota el traç dels seus punyals, però aquells lladres de tombes decidiren adoptar-te, seduïts per la serenor d’una mirada, respectuosos com davant d’un miratge, com qui recull un nadó que baixa riu avall. Et mullaren els llavis i, sobre coixins, a la millor tenda del campament, sanaren les cremades amb remeis generosos i antics.
.

dimarts, 7 d’agost de 2018

El calaix dels vols perduts, presentacions

Les primeres presentacions d'El calaix dels vols perduts, ja a la vista.



8 de setembre. Cornudella de Montsant. Amb Francesc Valls Calçada. 19 h.
20 de setembre. Biblioteca de Tortosa. Amb Sílvia Panisello. 19.30 h.
26 de setembre. Biblioteca d'Amposta. Amb Xavier Miró. 19.30 h.
28 de setembre. La Casa del Llibre (Pg. Gràcia). Amb Jordi Cantavella. 19 h.
2 d'octubre. Llibreria La Capona de Tarragona. Amb Francesc Valls Calçada. 20 h.
25 d'octubre. Llibreria Caselles de Lleida. Amb Montserrat Aloy. 19 h.

divendres, 3 d’agost de 2018

El calaix dels vols perduts, fragment



A la tele, emetien un capítol de Vicky, el Víking. El noi corria espantat entre els arbres del bosc, fugint d’un llop que el perseguia amb la llengua fora, de la gana que tenia. Vicky anava tan de pressa que semblava tenir mil cames, girant a la velocitat d’un ventilador. Cridava auxili mentre ensopegava amb

 un tronc caigut al terra o amb una roca del camí. Segons quin pla, semblava que el llop anés a atrapar-lo, i ja no podien tenir la boca més oberta, ni l’un ni l’altre. Finalment, gràcies a un arbre que escalà a tota velocitat, va fugir pels pèls de les queixalades de l’animal que donava voltes al tronc fins que decidí anar-se’n avorrit. Vicky s’esperava agafat dalt de la rama, per si de cas, fins que el perill havia passat. En teoria l’escena era graciosa, però jo no me’n reia.
.