diumenge, 21 d’octubre de 2018

El calaix dels vols perduts, a Lleida



Seguim amb les presentacions d'El calaix dels vols perduts (Pagès Editors)
El 25d'octubre, a les 19 hores, a la llibreria Caselles de Lleida.
Em fa molt de goig perquè serà la primera vegada que presento un llibre en aquesta ciutat, i ho faré magníficament acompanyat de Montserrat Aloy, "Cantireta", que fa mols anys que ens seguim mútuament per les xarxes.

Xalarem!

divendres, 12 d’octubre de 2018

dijous, 11 d’octubre de 2018

El calaix dels vols perduts, a Biblioones


Parlant d'El calaix dels vols perduts amb la directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, Irene Prades, al programa Biblioones de Ràdio Tortosa.


dimarts, 9 d’octubre de 2018

El calaix dels vols perduts, a La Ràpita


Seguim amb les presentacions d'El calaix dels vols perduts (Pagès Editors)
El 18 d'octubre, a les 19.30 hores, a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó de Sant Carles de la Ràpita, ciutat que he visitat diverses vegades l'últim any per motius literaris, i amb forta càrrega emotiva.
L'amic Eduardo Margaretto serà l'encarregat d'acompanyar-se a la presentació, i segur que resultarà amena la forma amb què anirem obrint alguns dels calaixos perquè en surtin emocions.
Xalarem!

dimecres, 3 d’octubre de 2018

Sobre El calaix dels vols perduts, a Tarragona



Tarragona és un dels llocs on acostumo a presentar els meus llibres, per molts motius: a) es troba al límit de la meva zona de confort, a una distància que em resulta còmoda per a desplaçar-me, b) és una ciutat que estimo, on vaig estudiar set anys, amb tot allò que comporta d’aprenentatges, de finestres que s’obrien a noves idees i emocions, a totes aquelles primeres vegades de la joventut que formen part de tu, c) presentar llibre a Tarragona és una excusa perfecta per a abraçar bons amics, part d’aquesta família de lletres que va creixent amb els anys, com el Francesc Valls Calçada, la Conxita Jiménez, la Carme López, la Lila Urbano, la Coia Valls o el Xulio Ricardo Trigo.

Per tant, presentar llibres a Tarragona té quelcom de regal que gaudeixo, primer, a poc a poc, a ritme del tren que avança al seu ritme i que em permet llegir una estona, reflexionar i, sobretot, badar.
Arribo a Tarragona amb prou temps, però no massa, i em fal mal els peus, i m’abstinc, potser per primera vegada, del ritual d’aguaitar al balcó del Mediterrani. M’assec en un banc de la Rambla, i aguaito la gent que passa, l’espectacle de la vida.
De seguida, m’adreço a La Capona, mitja hora abans de la cita. Mouen estanteries i lleixes, desplacen llibres per fer lloc per a la presentació, porten aigües de colors.
I comença el degoteig de gent que arriba. Com a la majoria de presentacions que faig lluny de casa, els assistents són amics i companys de lletres, cosa que s’agraeix, i gent que em segueix per les xarxes socials, i que arriben, alguns amb un somriure a la cara, amb la il·lusió compartida de veure’ns per primer cop. Si no fos pels blogs, facebook, twitter, instagram, etc, la visibilitat de molts autors seria nul·la.
Petons, abraçades, com estàs? i tu? Mirar les agendes per trobar l’excusa d’una nova trobada. La presentació quasi que no caldria, però només quasi. De moment, en totes segueixo el mateix patró. Francesc Valls ja va presentar el llibre a Cornudella, l’estrena mundial, i no calen gaires explicacions.
Som-hi?
Som-hi.
I desgranem algunes de les emocions que comencen a vessar d'El calaix dels vols perduts, i fem treballar el públic, que les extreu del llibre de forma literal i en llegeix fragments, i en treu imatges que desperten complicitats i records comuns.
I quan s’acaba, anem a celebrar la trobada, que és més breu que no voldria, perquè el servei ferroviari condemna les Terres de l’Ebre a tornar a casa massa aviat, i em sento una Ventafocs que marxa corrents pendent del rellotge amb el cor compungit, i no sé si em deixo una sabata, però sí bons motius per tornar.
Presentar llibres a Tarragona té quelcom de regal que gaudeixo, finalment, de nit, mirant els missatges a les fotos ja penjades a internet, a l’espera de les que demà penjarà el Xulio, després de revisar-les de forma molt professional, moltes en blanc i negre, d’altres en color, totes amb afecte, mentre el tren em bressola cap a l’estació final de línia.
Més fotos a la galeria d'imatges de La Capona.