El calaix dels vols perduts, fragment

Quan els cordills del record cauen al terra, s’emboliquen sols, uns amb els altres, misteriosament, com les serps al cistell d’un flautista; si estires d’un fil no saps quants nusos trobaràs.

.

El calaix dels vols perduts, Pagès Editors

El calaix dels vols perduts, fragment

Quan el cambrer li reclama, amb dosis excessives de mal geni, si ha decidit el postre d’una vegada, l’agafa desprevingut, i li cal un esforç tan colossal com estèril per intentar no envermellir. No vol que noti com s’estava fonent, absort amb la corba que dibuixa una espatlla tres taules endavant, sota la pantalla d’un dels televisors. Una corba sublim en senzillesa, delicada, coronada amb l’explosió vermella dels cabells; un pintor avesat a admirar ballarines com Degas la signaria sense dubte. Tres taules i tres mons, de vegades, són distàncies similars.

.

El calaix dels vols perduts, Pagès Editors

Amb El calaix dels vols perduts, a La Ràpita

Seguim amb les presentacions d'El calaix dels vols perduts (Pagès Editors)
Dijous passat, 15 de novembre,  a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó de Sant Carles de la Ràpita, ciutat que he visitat diverses vegades l'últim any per motius literaris, i amb forta càrrega emotiva.
Allí vam iniciar el moviment Versos contra la violència l'octubre de 2017, allí he guanyat el Premi de poesia Lluís de Montsià i, sobretot, allí he trobat bons amics a qui ens uneix la passió per les paraules.
Inicia l'acte la regidora de Cultura Erika Ferraté, i després l'amic Eduardo Margaretto m'acompanya a la presentació que segueix un fil aleatori marcat per les imatges i textos que anem traient dels calaixos.
Fem participar al públic, on s'hi troben també bons amics, i anem desgranant alguns de les emocions i senzills tresors que amaga el llibre. I n'amaguen d'altres que els lectors hauran d'anar descobrint.
Bon vespre a La Ràpita, on ens respecta aquest cop l'amenaça de pluja, amb un final inesperat, amb un regal únic del qual ja en parlaré un altre dia.

El calaix dels vols perduts, a la Ràpita

Seguim amb les presentacions d'El calaix dels vols perduts (Pagès Editors)
Aquest dijous, 15 de novembre, a les 19.30 hores, a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó de Sant Carles de la Ràpita, ciutat que he visitat diverses vegades l'últim any per motius literaris, i amb forta càrrega emotiva.
L'amic Eduardo Margaretto serà l'encarregat d'acompanyar-se a la presentació, i segur que resultarà amena la forma amb què anirem obrint alguns dels calaixos perquè en surtin emocions.
Xalarem!

El calaix dels vols perduts, a Lleida

Seguim amb les presentacions d'El calaix dels vols perduts (Pagès Editors)
El 25d'octubre, a les 19 hores, a la llibreria Caselles de Lleida.
Em fa molt de goig perquè serà la primera vegada que presento un llibre en aquesta ciutat, i ho faré magníficament acompanyat de Montserrat Aloy, "Cantireta", que fa mols anys que ens seguim mútuament per les xarxes.

Xalarem!

sobre El calaix dels vols perduts

Conxita Moya, comenta a facebook El calaix dels vols perduts.

El calaix dels vols perduts, a Biblioones

Parlant d'El calaix dels vols perduts amb la directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, Irene Prades, al programa Biblioones de Ràdio Tortosa.

El calaix dels vols perduts, a La Ràpita

Seguim amb les presentacions d'El calaix dels vols perduts (Pagès Editors)
El 18 d'octubre, a les 19.30 hores, a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó de Sant Carles de la Ràpita, ciutat que he visitat diverses vegades l'últim any per motius literaris, i amb forta càrrega emotiva.
L'amic Eduardo Margaretto serà l'encarregat d'acompanyar-se a la presentació, i segur que resultarà amena la forma amb què anirem obrint alguns dels calaixos perquè en surtin emocions.
Xalarem!

Sobre El calaix dels vols perduts, a Tarragona

Tarragona és un dels llocs on acostumo a presentar els meus llibres, per molts motius: a) es troba al límit de la meva zona de confort, a una distància que em resulta còmoda per a desplaçar-me, b) és una ciutat que estimo, on vaig estudiar set anys, amb tot allò que comporta d’aprenentatges, de finestres que s’obrien a noves idees i emocions, a totes aquelles primeres vegades de la joventut que formen part de tu, c) presentar llibre a Tarragona és una excusa perfecta per a abraçar bons amics, part d’aquesta família de lletres que va creixent amb els anys, com el Francesc Valls Calçada, la Conxita Jiménez, la Carme López, la Lila Urbano, la Coia Valls o el Xulio Ricardo Trigo.

Per tant, presentar llibres a Tarragona té quelcom de regal que gaudeixo, primer, a poc a poc, a ritme del tren que avança al seu ritme i que em permet llegir una estona, reflexionar i, sobretot, badar.

Arribo a Tarragona amb prou temps, però no massa, i em fal mal els peus, i m’abstinc, potser per primera vegada, del ritual d’aguaitar al balcó del Mediterrani. M’assec en un banc de la Rambla, i aguaito la gent que passa, l’espectacle de la vida.

De seguida, m’adreço a La Capona, mitja hora abans de la cita. Mouen estanteries i lleixes, desplacen llibres per fer lloc per a la presentació, porten aigües de colors.

I comença el degoteig de gent que arriba. Com a la majoria de presentacions que faig lluny de casa, els assistents són amics i companys de lletres, cosa que s’agraeix, i gent que em segueix per les xarxes socials, i que arriben, alguns amb un somriure a la cara, amb la il·lusió compartida de veure’ns per primer cop. Si no fos pels blogs, facebook, twitter, instagram, etc, la visibilitat de molts autors seria nul·la.

Petons, abraçades, com estàs? i tu? Mirar les agendes per trobar l’excusa d’una nova trobada. La presentació quasi que no caldria, però només quasi. De moment, en totes segueixo el mateix patró. Francesc Valls ja va presentar el llibre a Cornudella, l’estrena mundial, i no calen gaires explicacions.

Som-hi?

Som-hi.

I desgranem algunes de les emocions que comencen a vessar d'El calaix dels vols perduts, i fem treballar el públic, que les extreu del llibre de forma literal i en llegeix fragments, i en treu imatges que desperten complicitats i records comuns.

I quan s’acaba, anem a celebrar la trobada, que és més breu que no voldria, perquè el servei ferroviari condemna les Terres de l’Ebre a tornar a casa massa aviat, i em sento una Ventafocs que marxa corrents pendent del rellotge amb el cor compungit, i no sé si em deixo una sabata, però sí bons motius per tornar.

Presentar llibres a Tarragona té quelcom de regal que gaudeixo, finalment, de nit, mirant els missatges a les fotos ja penjades a internet, a l’espera de les que demà penjarà el Xulio, després de revisar-les de forma molt professional, moltes en blanc i negre, d’altres en color, totes amb afecte, mentre el tren em bressola cap a l’estació final de línia.
Més fotos a la galeria d'imatges de La Capona.

Amb El calaix dels vols perduts a Barcelona

Ahir, segueixo amb el el meu petit tour de presentacions d'El calaix dels vols perduts, aquest cop a La casa del llibre de Barcelona.
Després d'aprofitar el dur seient d'antic tren de rodalies que el nostre amable servei ferroviari reserva per al trajecte de més de dos hores a Tortosa, i que et dificulta la tasca d'adormir-te, després d'estar tot aquest temps badant i llegint (dues tasques prèvies imprescindibles per a un escriptor), arribo a l'estació de Gràcia segons l'horari previst.
Només baixar, un noi em saluda: que et vagi bé la presentació!
Què? Com? Ja soc famós?
No, només conegudet a les xarxes, i aquest noi, tot i la seva edat, ja és un vell amic blocaire, el Coro.
Faig cap a la llibreria, perquè tampoc em sobra tant de temps, i m'assec a la zona de presentacions, per a esperar que vagin venint els assistents, i poder-los anar saludant un a un, una a  una, perquè aquest és una de les principals motivacions de vindre a presentar el llibre a la capital, poder saludar part d'aquesta cada cop més extensa i estimada col·lecció d'amics i amigues de lletres: Sílvia Jané, Cristina Company, Pilar Garriga i el seu marit Albert, Montserrat Espallargas, Amàlia Roig, i altres seguidores de facebook i instagram que han volgut desvirtualitzar-se i, potser, aquest pesat que no para de penjar frases inacabades a les xarxes.
I Jordi Cantavella, amb qui ja he col·laborat en diverses actuacions, algunes d'elles molt propereres a la barra d'un bar, totes elles literàries, evidentment.
Un goig, vaja. Gràcies a tothom.

Sobre El calaix dels vols perduts, a Amposta

Tercera presentació d'El calaix dels vols perduts, a un lloc de referència habitual, una més de les moltes cases de lletres on sempre és ben rebut i ben arribat: la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta.
Inicien l'acte la regidora de Cultura, Inés Martí, i la infatigable Joana Serret, mestressa de la biblioteca.
Vaig demanar-li a Xavier Miró, del grup CREA, que participés a la presentació. Fa anys que col·laborem en mil iniciatives culturals, sempre amb entusiasme i bon humor, i bones dosis de professionalitat, tot i l'amateurisme que sovint comporta tot plegat. Coneix la meva forma d'escriure i la majoria dels meus llibres, i és una persona plena de sensibilitat, com el llibre, crec, com aquesta novel·la que, després d'haver-la escrit, no deixa de sorprendre'm. Xavier, entre moltes coses que comenta a mitges (com jo li vaig demanar) destaca dos punts sobre la novel·la:
a) Per a ell és el meu millor llibre
b) L'aparició de la sensualitat
Hem parlat de molts aspectes del llibre, de la tristesa, de la invisibilitat, de la culpabilitat, però d'altres aspectes han estat declarats tabú per l'autor, és a dir, jo mateix, per tal que els lectors els vagin descobrint a poc a poc.
Em moro de ganes de parlar amb la gent que ja l'ha llegit i comprovar les seves reaccions, els sentiments que els ha despertat el llibre.
Estic a la vostra disposició.
Podeu llegir la presentació de Xavier Miró al seu blog.
Properes presentacions:
28 de setembre. La Casa del Llibre (Pg. Gràcia). Amb Jordi Cantavella. 19 h. 
2 d'octubre. Llibreria La Capona de Tarragona. Amb Francesc Valls Calçada. 20 h.
18 d'octubre. Biblioteca de Sant Carles de la Ràpita. Amb Eduardo Margaretto. 19.30 h.
25 d'octubre. Llibreria Caselles de Lleida. Amb Montserrat Aloy. 19 h.

El calaix dels vols perduts, a Barcelona

El proper 28 de setembre, a les 7 de la tarda, estaré a La casa del llibre (Passeig de Gràcia), de Barcelona, per parlar del meu llibre El calaix dels vols perduts, amb l'escriptor i amic Jordi Cantavella

Sobre la presentació a Tortosa d'El calaix dels vols perduts

Segona presentació d’El calaix dels vols perduts, també a casa, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, envoltat d’amics i amigues, i colze a colze amb Sílvia Panisello, amb qui ja fa anys que co-coordinem el Club de Lectura.

Crec que ens n’hem sortit de fer una presentació amena i original, amable, amb petites píndoles que han sortit literalment dels calaixos, i amb què hem deixat intuir algunes de les emocions que s’amaguen dins del llibre.

És un goig comptar amb la fidelitat d’un bon grup de gent amb la indestructible dèria de compartir lectures, i tot allò que comporten les lectures, és a dir, la vida i totes les seves realitats i mentides, tristeses i il·lusions.

A tothom que em presenta el llibre els he donat indicacions molt severes sobre temes que no s’han de tractar a les presentacions, per tal que es descobreixen entre les línies del llibre on treuen el cap, de vegades, de forma subtil.

El calaix dels vols perduts, a Amposta

El proper 26 de setembre, presentació d'El calaix dels vols perduts, en companyia de Xavier Miró, un estimat activista cultural de la ciutat amb qui ja he compartit una bona colla de projectes, i els que queden!
Ens veiem a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó, a les 19.30 hores.

El calaix dels vols perduts, a Canal 21

Avui, entrevista amb Gustau Moreno al seu programa Primera Columna, de Canal 21 Ebre, per parlar d'El calaix dels vols perduts.

El calaix dels vols perduts, presentació a Tortosa

El 20 de setembre, obrirem alguns calaixos (de sentit figurat i en sentit literal) de la novel·la El calaix dels vols perduts, i deixarem que algunes de les emocions que s’hi amaguen comencin a volar. Amb la col·laboració de l’amiga Sílvia Panisello, amb qui ja fa anys que co-coordinem el Club de lectura, i moltes activitats més.

I aviat:

.
26 de setembre. Biblioteca d'Amposta. Amb Xavier Miró. 19.30 h.
Properes presentacions:
28 de setembre. La Casa del Llibre (Pg. Gràcia). Amb Jordi Cantavella. 19 h. 
2 d'octubre. Llibreria La Capona de Tarragona. Amb Francesc Valls Calçada. 20 h.
18 d'octubre. Biblioteca de Sant Carles de la Ràpita. Amb Eduardo Margaretto. 19.30 h.
25 d'octubre. Llibreria Caselles de Lleida. Amb Montserrat Aloy. 19 h.

El calaix dels vols perduts, a Cornudella

El 8 de setembre va tenir lloc la primera presentació del llibre El calaix dels vols perduts (Pagès Editors). Vaig voler que la presentació mundial de llibre fos a Cornudella, perquè al meu poble transcorre gran part de l’acció de lllibre. El regidor de Cultura, Salvador Olivé, va donar entrada a l’acte, a un raconet del pati del Casal Jaume I, perquè encara és estiu, i no fa goig fer l’acte a l’interior de la Biblioteca, però ja estem a finals d’estiu i això, a Cornudella, de cara al vespre, és sinònim de fresqueta. Per sort, el Casal ens ofereix diversos i agradables espais. Francesc Valls Calçada, escriptor, periodista i amic, com en anteriors vegades, m’ha aconmpanyat en aquesta presentació, que hem intentat que sigui original, de forma que, en certa manera, el llibre ha intervingut també durant la presentació.
La propera, el 20 de setembre a la Biblioteca de Tortosa.

El calaix dels vols perduts, entrevista al Diari de Tarragona

Avui, al Diari de Tarragona, entrevista amb Meritxell Farreny per parlar d'El calaix dels vols perduts.

El calaix dels vols perduts, fragment

El ritual s’iniciava al matí, quan anàvem a veure els quadros de les pel·lícules que farien a l’Íntim i a La Renaixença, per triar on aniríem a la tarda. Per tal de fer més llaminera la pel·lícula, no sé quins criteris seguien a l’hora d’escollir una o altra imatge, si un moment de màxima acció amb una ampolla esclatant contra el cap del dolent, o l’escotada presència d’una de les actrius. Si no em falla la memòria, sovint de naturalesa traïdora, moltes d’aquestes imatges estaven acolorides, fins i tot en excés, artificiosament.

.

El calaix dels vols perduts, Pagès Editors

El calaix dels vols perduts, fragment

La tapa s’aixecava solemne, a càmera lenta, mentre els dits solcaven l’interior amb delicadesa immortal, com si els tresors que custodiava es poguessin trencar en qualsevol moment sense el tacte que mereixen. El Jenis es girà mentre em somreia. Entre les dues mans hi duia, com una relíquia, una ploma que, algun dia, devia volar.
.

El calaix dels vols perduts, Pagès Editors