L'inici

El calaix dels vols perduts, recomanat

 A Twitter no només hi ha irascibilitat a flor de pell, també t'hi trobes coses com aquesta que et fan una miqueta feliç.

@raquel_lost recomana El calaix dels vols perduts, que acaba de llegir.

Moltes gràcies

Fàtima Beltran llegeix El calaix dels vols perduts

 Fàtima Beltran llegeix el fragment inicial d'El calaix dels vols perduts (Pagès Editors)

Montse Pallarès llegeix El calaix dels vols perduts

 Montse Pallarès, escriptora i amiga, llegeix un fragment d'El calaix dels vols perduts (Pagès Editors).

Tant de bo aviat  poguem afegir més moments al calaix dels records, membre entusiasta de la diLLUMS d'arts al forn.

Moltes gràcies

Camins de vida

  Fragments escollits per Núria Lorente al seu blog Camins de vida de les meves dues novel·les: El nostre pitjor enemic, i El calaix dels vols perduts, en aquest enllaç, i en aquest altre.

Potser són els dos llibres que més m'han costat escriure, ja que el meu hàbitat natural és el relat breu, però al final estic bastant content del resultat, i de les sensacions que han despertat.

El calaix dels vols perduts, llegit per Carme Sabaté

Bonic regal de Reis que rebo gràcies a la lectura que Carme Sabaté fa d'El calaix dels vols perduts, la meva segona novel·la, publicada el 2018.

Resulta molt emotiu escoltar allò que has escrit en una altra veu, i sempre és un misteri comprovar el fragment que un o altre lector escullen sempre com a preferit. mai no saps de quina forma podràs arribar al cor de cada lector, perquè el llibre em fem a mitges, i cada persona que el llegeix se'l fa seu. Si, com Carme, algun lector comparteix aquests fragments,, m'omple d'alegria.

Moltes gràcies.

Damunt la neu restava un rastre de petites petjades i gotes de sang, escandalosament vermelles. De tant en tant desapareixien de forma provisional, i tornaven metres enllà; un ocell ferit devia intentar alçar el vol, fugir, amagar-se. Imaginares l’agonia, el desconcert, l’ensurt després de l’esclat del tret, de l’impacte. Si miraves al darrere, les teves bótes havien trepitjat barroerament, potser, l’últim testimoni del seu pas per la vida. Les passes et portaren al cim d’un penya-segat i t’abocares al buit. Al fons, la Mer de Glace fluïa indiferent, arrossegant al seu pas la immortalitat de les roques. T’imaginares, fugint a grans gambades per la glacera, la trista criatura que un pretensiós científic havia creat, la il·lusió d’un somni d’eternitat fet malbé per la mà de l’home. Al costat, enganxada en un rostoll, tremolava sota el vent una ploma. L’agafares amb la cura que un ós abraça els seus fills. L’acte no era gens simbòlic; havies iniciat el teu tresor.
.

El calaix dels vols perduts, Pagès Editors