De les moltes activitats que he fet acompanyat de lectors i lectores he comprovat que hi ha molta curiositat i desconeixement de com funciona el procés creatiu. Sovint pregunten quan escric, a quina hora, amb quina periodicitat, quant de temps concret m'ha costat escriure un llibre...
Aquesta última pregunta sovint és difícil de dir, i moltes vegades responc que un llibre determinat m'ha costat tota la vida d'escriure. Això no és cap exageració, i possiblement sigui la resposta més propera a la realitat, perquè per a escriure et nodreixes de tot allò que has viscut, sentit o imaginat, des del primer dels teus dies.
Però en el cas concret de la novel·la EL CALAIX DELS VOLS PERDUTS, disposo de la data exacta en què el vaig començar. Quan vaig tenir la idea inicial, quan vaig obrir un arxiu que es deia provisionalment "maleta", fou el 31 de juliol de 2012, i el punt final el vaig teclejar el 9 d'abril de 2015, tot i que després vindrien vuit mesos d'inacabables relectures i revisions, fins el 29 de desembre de 2015, quan vaig decicir enviar-lo al premi de Mollerussa.
Això vol dir més de tres anys escrivint el llibre? En certa manera sí, tot i que no vaig treballar mecànicament tots els dies, ni de bon tros; de vegades podien passar molts mesos sencers sense ni tan sols pensar-hi. Però en el fons, tot i passar llargues temporades sense tenir present la novel·la, la història i els personatges anaven macerant-se al meu dins, i les indecisions que tant m'atabalen trobaven el camí de sortida, sovint mentre passejava per la vora del riu.
Escriure un llibre no és el mateix que teclejar-lo, tot i que cal posar-se davant del teclat amb certa periodicitat, sobretot els mesos culminants, quan ja tens embastada l'estructura i cal tenir la disciplina de posar-hi temps, emoció, i treball, cada dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada